El ball de la granera
Consisteix a ballar per parelles al so de la música. Tots els participants estan aparellats, menys un que balla amb una granera. Aquest, després de ballar un poc, passa la granera a un altre i queda ballant amb la parella d’aquest. Això es va repetint fins que el ball s’acaba. La gràcia és no tenir la granera quan s’acaba el ball.
A amagar pedreta
(A. Pou. Així jugàvem nosaltres. Jocs populars. Editorial Bruño 1979)
Tots els jugadors fan un rotlo donant-se les mans i mirant-se de cara. El jugador més petit diu un. El qui està a la seva dreta diu dos; l’altre, tres; l’altre, quatre. I al qui li toca dir cinc ha de deixar el rotlo. El jugador que segueix diu un, i continuen comptant i sortint del rotlo tots els que diuen cinc. El jugador que queda tot sol amaga una cosa que abans ha mostrat a tots (mocador, corretja…) mentre els altres que juguen es posaran de cara a la paret amb una mà als ulls per a no poder mirar allà on amaga la penyora. Quan la té ben amagada, l’amagador es posa darrere els qui estan de cara a la paret i diu fort: ja està! Tots van a cercar-la. Si un dels qui cerquen s’acosta al lloc de l’amagatall, el qui l’ha amagada diu: foc per a en tal! Si hi és damunt diu: en tal es crema. Si qualcú es fa enfora, diu: aigua per a en tal! Però si un jugador se’n fa molt lluny, cridant diu: en Tal es nega. El jugador que la troba encalça els altres pegant-los amb la penyora que estava amagada fins que aquests han tocat «mare», que és aquell que havia amagat la penyora. El jugador que ha aparrussat els altres, en començar de bell nou el joc farà de «mare» i per això ell serà l’amagador.
