Hem preparat un gràfic de les relacions sons-grafies (lletres o dígrafs) del català de les Illes Balears a partir del so més representatiu de cada fonema, prescindint de les variacions que es donen en la seva realització a causa de la posició dins la paraula o a causa de les assimilacions. Amb aquest quadre volem visualitzar especialment on són les dificultats.
Quan l’infant comença a escriure li caldrà usar una grafia partint del que ell “sent” quan analitza la seva parla. Per exemple, si ell sent [t], escriurà t i en aquest primer nivell no donarem gens d’importància al fet que escrigui amb t paraules com verd, fred o ràpid. En aquest sentit la t es pot considerar una grafia segura. No passa el mateix amb els sons que es relacionen amb més d’una grafia o viceversa: en aquest cas tenim grafies insegures en diferent grau. A l’hora d’escriure intentarem que l’infant assoleixi a poc a poc l’ortografia natural, i a l’hora de llegir l’infant haurà d’aprendre a associar cada grafia amb els diferents sons.
Hem basat el nostre quadre en el que Marta Mata i Josep Mª Cormand presenten per als fonemes del català estàndard als Quadres de fonologia catalana per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, pàgina 32. El quadre, interpretat des de la grafia ens mostra els sons que pot representar; i, interpretat des del so, ens presenta totes les grafies possibles. Per exemple:
– La grafia a pot representar dos sons: [a] com a pa i [ə] com a Maria. I el so [ə] es pot escriure amb e com a tres o a com poma.
-La grafia s pot representar dos sons: [s] com a sol i [z] com a casa. En canvi, el so [s] ve representat segons els casos per totes aquestes grafies: s com a sol, ç com a braç, ss com a bossa, c com a cera i x com a explicar.
“La mecànica de llegir i escriure […] es fonamenta en això: arribar a fer tots aquests enllaços” diuen els autors dels Quadres a la pàgina 26. Però evidentment no es faran tots de cop. Serà un procés llarg que s’anirà assolint durant tota l’escolaritat.
Quan l’infant comença a escriure de forma autònoma, escoltant els sons que fa quan parla, els mestres i els pares hauríem de mostrar-nos molt prudents en relació amb els possibles errors i, en canvi, ser molt positius en relació amb els seus encerts i, sobretot, valorar i aplaudir el seu interès i esforç. Donarem per bona la relació “so – una de les grafies possibles” (“caze, caza” per casa) i en cas d’errors (omet o repeteix lletres, equivoca grafies,etc.) l’ajudarem a reflexionar. El que és més important en aquest primer moment és que l’infant agafi confiança i es llanci a l’aventura d’escriure.
Progressivament ens servirem de tots els recursos possibles perquè vagi recordant per memòria visual moltes paraules a través d’activitats divertides i anirem introduint algunes regles ortogràfiques senzilles. De mica en mica procurarem que aprengui a dubtar de les grafies insegures i que resolgui els dubtes fent consultes.
Alexandre Galí, al llibre Ensenyament de l’ortografia als infants (Ed. Barcino, Barcelona), explica amb claredat els límits de l’ortografia natural —que s’ha d’assolir durant els primers cursos de Primària— i l’abast de l’ortografia arbitrària.
