“L’infant supera l’ortografia natural quan sap valorar els mots separant-los com cal i, a la vegada, els sap escriure representant ordenadament tots els sons per mitjà dels signes que ell coneix com a equivalents […] Hom exigeix tan sols per a l’ortografia natural l’aplicació de les lletres que constitueixen l’alfabet normal (vint-i-dues lletres en l’alfabet català, segons P. Fabra) i els dígrafs inequívocs gu, qu, ny, ll.” (Galí, pàg. 16)
L’ortografia natural se suposa assolida cap als vuit anys.
Errades d’ortografia natural:
- “Omissió, repetició i transposició de lletres, com sut per surt, panenera per panera, tirst per trist.
- Alteració de signes senzills inequívocs, com acada per acaba; jos per gos.
- Alteració dels dígrafs inequívocs gue, gui; que, qui (accentuats); ny i ll; rr entre vocals.
- La mala separació de mots. No es compten ni els pronoms sufixos ni els mots compostos.” (pàgines 18 i 19)
Per a poder determinar i valorar les faltes d’ortografia natural d’un escrit hem d’escoltar la parla de l’infant. Mentre hi hagi adequació so-grafia (tira fònica-tira gràfica), l’ortografia natural és correcta. Així no hi hauria cap falta a pradí, covet, ains o ainys, cuere (cullera), plage (platja) si l’infant ho pronuncia així.
Alexandre Galí, després d’estudiar i classificar les errades ortogràfiques d’infants entre sis i onze anys a una llarga sèrie de dictats, va arribar a la conclusió que una part considerable de les errades d’ortografia arbitrària van lligades a coneixements morfològics senzills. Per tant, proposa treballar “unes nocions de gramàtica indispensables per a l’aprenentatge de l’ortografia”. Reproduirem les que dóna per als infants de sis-set anys i per als de set-vuit anys (pàgines 52-53):
Sis – set anys
Nom comú i nom propi: regla de les majúscules.
Gènere i nombre: regles ortogràfiques més generals.
Article: regles generals de l’apòstrof.
Noció del verb i de les persones.
Sons i lletres: vocals i consonants.
Mots i síl·labes.
Set – vuit anys
Verb: present, passat, futur: temps de l’indicatiu.
Verb haver: present, passat, futur. Temps compostos.
Pronoms personals accentuats (tònics).
Noms derivats i exercicis de derivació.
Síl·labes: definició i divisió. Ús elemental del guionet.
Classificació dels mots pel nombre de síl·labes.
Grafia de gue-gui, que-qui.
Ús de la dièresi en güe-güi, qüe-qüi.
Grafia de g, j.
Grafia de x en xinès, planxa, baixa.
Grafia de r, rr, fortes: regles generals.
Pràctiques i regles de s, ss, z.
Pràctiques d’observació de mots per l’accent.
No oblidem, però, el paper fonamental que juga la memòria visual a l’hora d’escriure ortogràficament. Ens sembla molt interessant la conferència de Daniel Gabarró titulada “Català: com ensenyar ortografia”, que destaca el paper decisiu de la memòria visual a l’hora d’escriure ortogràficament i proposa uns exercicis/jocs molt útils a partir dels vuit anys.
