L’ortografia natural

L’ortografia natural

“L’infant supera l’ortografia natural quan sap valorar els mots separant-los com cal i, a la vegada, els sap escriure representant ordenadament tots els sons per mitjà dels signes que ell coneix com a equivalents […] Hom exigeix tan sols per a l’ortografia natural l’aplicació de les lletres que constitueixen l’alfabet normal (vint-i-dues lletres en l’alfabet català, segons P. Fabra) i els dígrafs inequívocs gu, qu, ny, ll.” (Galí, pàg. 16)

L’ortografia natural se suposa assolida cap als vuit anys.

Errades d’ortografia natural:

  1. “Omissió, repetició i transposició de lletres, com sut per surt, panenera per panera, tirst per trist.
  2. Alteració de signes senzills inequívocs, com acada per acaba; jos per gos.
  3. Alteració dels dígrafs inequívocs gue, gui; que, qui (accentuats); ny i ll; rr entre vocals.
  4. La mala separació de mots. No es compten ni els pronoms sufixos ni els mots compostos.” (pàgines 18 i 19)

Per a poder determinar i valorar les faltes d’ortografia natural d’un escrit hem d’escoltar la parla de l’infant. Mentre hi hagi adequació so-grafia (tira fònica-tira gràfica), l’ortografia natural és correcta. Així no hi hauria cap falta a pradí, covet, ains o ainys, cuere (cullera), plage (platja) si l’infant ho pronuncia  així.

Alexandre Galí, després d’estudiar i classificar les errades ortogràfiques d’infants entre  sis i onze anys a una llarga sèrie de dictats, va arribar a la conclusió que una part considerable de les errades d’ortografia arbitrària van lligades a  coneixements morfològics senzills. Per tant, proposa treballar “unes nocions de gramàtica indispensables per a l’aprenentatge de l’ortografia”. Reproduirem les que dóna per als infants de sis-set anys i per als de set-vuit anys (pàgines 52-53):

Sis – set anys

Nom comú i nom propi: regla de les majúscules.

Gènere i nombre: regles ortogràfiques més generals.

Article: regles generals de l’apòstrof.

Noció del verb i de les persones.

Sons i lletres: vocals i consonants.

Mots i síl·labes.

 

Set – vuit anys

Verb: present, passat, futur: temps de l’indicatiu.

Verb haver: present, passat, futur. Temps compostos.

Pronoms personals accentuats (tònics).

Noms derivats i exercicis de derivació.

Síl·labes: definició i divisió. Ús elemental del guionet.

Classificació dels mots pel nombre de síl·labes.

Grafia de gue-gui, que-qui.

Ús de la dièresi en güe-güi, qüe-qüi.

Grafia de g, j.

Grafia de x en xinès, planxa, baixa.

Grafia de r, rr, fortes: regles generals.

Pràctiques i regles de s, ss, z.

Pràctiques d’observació de mots per l’accent.

No oblidem, però, el paper fonamental que juga la memòria visual a l’hora d’escriure ortogràficament. Ens sembla molt interessant la conferència de Daniel Gabarró titulada “Català: com ensenyar ortografia”, que destaca el paper decisiu de la memòria visual a l’hora d’escriure ortogràficament i proposa uns exercicis/jocs molt útils a partir dels vuit anys.

Telèfon: +34 971 91 91 66
07004 Palma, Illes Balears
Julià Àlvarez, 11 baixos