Hi ha moltes definicions de la lectura que trobareu en diferents llibres que analitzen l’acte de llegir des de diverses perspectives. No pretenem fer-ne una de nova ni analitzar les que ja existeixen; però sí que voldríem fer una reflexió entorn d’aquest tema, perquè segons la idea que el mestre té de la lectura, el treball a l’aula es concep de maneres distintes.
En tota definició completa del fet de llegir hi entren, explícits o implícits, dos aspectes importants i inseparables que formen un tot: la mecànica o descodificació i la comprensió. Si només tenim en compte un d’aquests aspectes, deixarem incomplet el procés. És difícil que entenguem un text si no el descodificam, i no ens servirà de res que ho facem si no té cap sentit per a nosaltres.
La comprensió ha estat durant molt de temps la germana pobra d’aquest procés, i és per això que hi hem de fer un èmfasi més que especial.
Si treballau amb Ansa per ansa i llegiu atentament aquesta Guia Didàctica, veureu que el treball de comprensió ha de començar molt abans que qualsevol altre aspecte de la lectura. Des que l’infant és molt petit, si els adults no li ho impedeixen, anirà descobrint que llegir és un acte de comunicació, podrà comprovar que llegint podem saber notícies d’un amic que és lluny, podem conèixer una bonica història amagada en un llibre, i que escrivint ens podem recordar demà d’allò que hem de comprar, sabrem quina roba és nostra i quina dels germans… i un llarg etcètera de fets quotidians que de mica en mica arriben a provocar unes ganes immenses de llegir i escriure, de poder dominar el codi i poder-se’n servir.
Hi ha infants que arriben a l’escola infantil amb aquesta motivació molt desenrotllada i d’altres que no tenen gens d’interès encara pel fet lector.
Per tant, li toca al mestre analitzar la situació i començar pel començament: ajudar l’infant a descobrir la importància immensa i la utilitat de la lectura i l’escriptura. Si no s’ha fet a casa, es farà a l’educació infantil i si per la raó que sigui no s’ha fet a l’educació infantil, es farà a l’educació primària. Però el que està clar és que no ens podem proposar que qualcú aprengui a llegir si prèviament no té una idea bastant clara de la utilitat de fer-ho.
Quan un infant assenyala un text i demana a l’adult «Què diu aquí?», i quan fa uns bons gargots d’esquerra a dreta i diu «Mira, he posat el meu nom!», i quan demana a l’adult que li escrigui alguna cosa concreta prop del seu dibuix, en aquests casos podem assegurar que l’infant sap molt bé per a què serveix llegir i escriure i es troba preparat per a enfrontar-se a aspectes més minuciosos de la lectura i l’escriptura.
