Creiem que no s’ha de dir «cal aprendre a llegir a tal edat» ni «no se n’ha d’aprendre fins a tal altra». Tot això depèn de cada infant, de la seva història anterior, de què ha fet fins ara, a quin nivell està el seu llenguatge, com és de necessari llegir en l’ambient que l’envolta…
L’aprenentatge no està fragmentat; és un tot continu. Per tant, aprendre de llegir no comença de manera brusca, dins una escola, el dia que un adult s’ho proposa, sinó que és un pas més de tot un procés d’adquisicions per part de l’infant, estretament lligat amb el fet d’aprendre a parlar, de comunicar-se…
Per saber si un infant pot aprendre a llegir no ens hem de demanar quin dia va néixer sinó altres coses com per exemple: com parla?, com és de clara la seva dicció?, quina amplitud té el seu vocabulari?, els adults que l’envolten estan contents de llegir? …
Com a orientació podem dir que aquest material ha estat elaborat amb infants de cinc a set anys i que a les escoles se solen treballar els dos primers volums a primer de primària i el tercer volum a segon de primària. De totes maneres, correspon a cada mestre decidir quina és la millor opció per a cada grup concret.
La durada de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura no té uns límits bruscament i secament delimitats sinó que depèn de les característiques de cada infant i de cada grup en concret. En tot cas, no hem de tenir pressa, perquè val més una passa ben donada que quaranta de mal fetes i amb angoixes per part d’infants i adults. Recordau que saben més dels camins les tortugues que les llebres.
Vegeu aquesta interessant entrevista:
https://www.catorze.cat/noticia/13068/objectiu/no/es/nens/aprenguin/llegir/rapid/sino/millor
