Sobre la lletra manuscrita
Al nostre món gràfic hi ha una gran varietat de tipus de lletra, a la publicitat, a la premsa, a l’ordinador, als llibres i a la imaginació de cadascú. Convé que els aprenents de lector es familiaritzin amb un gran assortit de tipus de lletres. Tot i que en puguin llegir moltes de diferents, quan escriguin a mà normalment en triaran una que acabarà sent l’expressió del seu moviment, de la seva forma de gesticular i del seu pensament.
És veritat que de cada vegada escrivim més amb el teclat de l’ordinador o el mòbil, però encara necessitam també escriure a mà i hem de pensar com enfocam aquest aprenentatge des de les primeres edats.
1. Avantatges de la lletra manuscrita per a la lectura
Les lletres tenen un cos central i unes parts ascendents i descendents (crestes i peus) que surten per dalt i per baix. Amb la lletra manuscrita podem reconèixer les paraules per la forma, donada sobretot per la presència o absència d’aquests peus i crestes. En canvi, amb les lletres majúscules totes les lletres ocupen només la mateixa part central, i totes les paraules se semblen més. Per als infants (i adults) amb dificultats lectores els textos amb majúscules es presten a més errors de reconeixement.
Separació entre paraules: amb la lletra manuscrita queda molt clara la unitat paraula, perquè hi ha un espai entre paraula i paraula que equival aproximadament a l’amplada de la lletra m. Amb la lletra majúscula també hi ha un espai entre paraules, però és molt similar al que hi ha entre lletra i lletra, i això fa que sigui més difícil d’identificar la unitat. Es presta més a veure un text com un enfilall de lletres i també a enganxar les paraules quan s’escriu.
2. Avantatges per a l’escriptura
Els infants comencen a imitar l’escriptura dels adults fent traços continus. Ja ho va observar Freinet i ho va explicar a El mètode natural de lectura (1961). Tots els exemples que s’hi exposen de l’evolució natural de l’escriptura d’un infant corresponen a traços continus que primer són indiferenciats i després deixen veure semblances amb les lletres fins que s’arriben a escriure paraules. És un fet cultural. A les cultures que escriuen amb altres alfabets, els primers traços infantils prenen altres formes i direccions. Quan els infants ens veuen escriure, no els transmetem només una tècnica sinó també una cultura que ve de molt enrere i amb ella una concepció del temps i de l’espai.
A les escoles i també a les cases del nostre àmbit se sol introduir els infants petits a l’escriptura amb lletres majúscules. És més fàcil fer rodones i pals que fer lligams i creuar eixos, i llavors l’aprenentatge de l’escriptura agafa aparentment més velocitat. No se sol tenir en compte la direccionalitat de les lletres; només la imitació de la forma final, i així l’hàbit del moviment fluid de l’escriptura no s’estableix. Les lletres cursives solen fer-se amb un traç fluid i suau, mentre que les lletres majúscules es fan amb traços interromputs i bruscos.
Fent-ho així es perd el que seria l’evolució natural del procés d’aprenentatge, i sobretot es perd la possibilitat d’aprendre la situació en l’espai. Quan la mà ens porta d’esquerra a dreta, de dalt a baix, endarrere i altra vegada endavant, creuant l’eix de simetria, concretam en un paper els moviments que fa el nostre cos en l’espai i els que fa des que naixem. Aprenent a escriure ens situam en l’espai, milloram la coordinació motriu i aprenem a la vegada a trobar el nostre lloc al món. Amb la lletra manuscrita s’eviten errors de rotació (canvis de sentit o posició de les lletres, confusions de b/d, p/q…).
Privar els infants de l’ús de la lletra manuscrita i passar de les lletres majúscules a les tecles de l’ordinador seria privar-los d’un aprenentatge corporal molt útil per a establir les coordenades del món en què els ha tocat viure: dalt i baix, dreta i esquerra i un oval que ens representa enmig d’aquest encreuament de camins.
La lletra manuscrita va evolucionant quan l’infant creix i deixa pas a un grafisme propi que expressa la seva personalitat i li permet un moviment fluid i ràpid d’acord amb els moviments naturals de la mà.
Per tot això hem triat el model de lletra manuscrita al material Ansa per ansa.
Si voleu més informació sobre el tema podeu consultar aquest article.
També podeu llegir aquest estudi publicat el juliol del 2020 per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia sobre les diferències que suposa en l’activitat cerebral el fet d’escriure a mà comparat amb escriure amb eines digitals.
