La reflexió sobre la tira fònica i el desenvolupament de la consciència fonològica són el punt de partida necessari per a establir les correspondències entre fonemes i grafies. Hem d’estimular els infants perquè juguin amb el llenguatge: a fer rodolins, a pronunciar i inventar embarbussaments, a trobar paraules curtes, llargues, que comencin per un so; a dir i endevinar onomatopeies… Si l’infant és conscient de “com” parla, de com articula cada so, de les diferències entre ells, etc., té resolta una part molt important de les dificultats.
Per a poder ajudar l’infant i valorar les seves dificultats i els seus encerts, el mestre ha d’haver reflexionat sobre el sistema fonològic i fonètic de la llengua i, en especial, del dialecte del nin. A l’Ansa per ansa hem inclòs un comentari fonètic i ortogràfic per a cada lletra.
