Els nostres contes preferits. De cada conte explicat al grup, el mestre fa una fotocòpia bé de la portada, bé d’un dels dibuixos més representatius i hi posa el títol amb lletra ben clara. Es va fent un llibre que així com va avançant el curs torna més gruixat.
Cançoner. Es fa el mateix amb les cançons que s’aprenen. A cada pàgina hi ha d’haver la lletra de la cançó escrita amb cura, la música perquè es vagin familiaritzant amb l’escriptura musical i un dibuix que faci al·lusió a la cançó. El llibre es va fent cada vegada més gruixat. Els més petits simularan que llegeixen i, a mesura que vagin avançant en la lectura, hi reconeixeran paraules, lletres…
Llibres fets pels infants. Es poden fer de diversos tipus i convé anar-los variant. Exemples:
- Cadascú fa una pàgina i després s’ajunten totes. El tema serà comú i el títol se cerca entre tots (exemples: Jo i els meus companys, Els nostres animals preferits, Què serem en ser grans? El llibre de les nostres famílies …).
- Entre tots s’inventa una història o conte i després es reparteixen les escenes perquè cadascú en dibuixi i escrigui una.
- Llibre individual de temàtica lliure. Es dóna a cada infant un llibre en blanc, que pot ser molt senzill. L’ha d’anar omplint com li sembli millor i pot demanar ajuda quan en necessiti.
- Llibre individual copiat. L’infant pot copiar un llibre o conte que li agradi molt i dibuixar-lo al seu aire. N’hi ha que passen molt de gust de fer-ho.
L’abecedari. Quan l’infant comença a conèixer les lletres pot tenir la sensació que n’hi ha infinites i que no s’acaben mai. Per això a vegades diu sorprès a la mestra «I tu, com és que saps totes les lletres?».
Per això va molt bé tenir un abecedari bonic penjat a l’aula, perquè l’infant vagi veient que ja en sap moltes i que cada vegada n’hi falten menys per aprendre. També el pot consultar quan està escrivint i no recorda com és la lletra que vol posar.
La data. El mestre l’escriurà cada dia al mateix raconet de la pissarra, primer molt breument: dia 1, o dia 2. Així anam repassant els nombres i ens anam fixant en el calendari. Així quan treballem la d (final del volum groc) , ja reconeixeran ben segur que és la «lletra de dia».
De mica en mica ho anam fent més complicat i posam per exemple «dia 11 de gener». Així aniran reconeixent també els noms dels mesos.
Rètols a l’aula. Tendrem sempre cura de posar els rètols als racons de l’aula, als armaris de material, capses, etc., amb molt bona lletra de manera que els infants els puguin reconèixer.
Notes als pares o altres mestres. Les farem sempre pensant que són un material bàsic de lectura. Si el tema és d’interès del grup, les redactarem entre tots. Si no, les farem igualment ben llegibles, explicarem de què es tracta i provocarem que hi puguin reconèixer algunes paraules.
El text lliure, el diari escolar i la correspondència. Són tres recursos que consideram bàsics en qualsevol treball de llengua i que, estretament enllaçats, constituïren l’aportació original de Celestin Freinet a la modernització de l’escola.
Creiem que utilitzar-los quan els infants aprenen a llegir és una bona manera de motivar-los com difícilment ho podríem fer amb altres recursos.
Us suggerim que repasseu els textos originals per a amarar-vos de l’esperit amb què foren proposades aquestes tècniques i que, a més a més, reflexioneu sobre aquests punts:
- Un text lliure és un text lliure. L’infant l’escriu quan vol. No és el mateix una redacció manada o suggerida pel mestre. La feina del mestre és envoltar l’infant dels elements necessaris per a fer probable que vulgui escriure.
- La correspondència escolar ha de ser ben planificada per part dels mestres. Entre els grups que estableixen intercanvis hi ha d’haver una certa afinitat de maneres de treballar i un cert compromís de continuïtat.
- El treball que en el seu temps feia Freinet amb la impremta i el limògraf, ara el tenim molt facilitat amb la informàtica.
Ús del mirall. És molt útil tenir un mirall a l’aula perquè els infants comprovin com posen la boca i la llengua quan pronuncien cada so.
Joc: Va arribar un vaixell carregat de …
El mestre diu: «Va arribar un vaixell carregat de …[p]» (pot dir qualsevol so; en dir els oclusius ha d’anar amb compte de no pronunciar-los amb la vocal neutra).
Llavors els infants han d’anar dient paraules que comencin amb p (peu, porc, puça, pilota, etc.).
Es tracta d’un exercici fonètic, de cercar paraules que comencin amb un so determinat, no amb una lletra determinada; per tant no tendrem en compte com s’escriuen. Si demanam paraules que comencin per [ʒ], seran vàlides gerro, Jaume, girafa joc…
Jocs amb una pilota. Se’n poden fer diversos. Per exemple, el joc anterior es pot fer també amb una pilota. Tots en rotlo, el mestre tira la pilota a un nin i aquest ha de dir una paraula que comenci amb [p]. Una variant més difícil podria ser que tengui el so enmig o al final.
Una altra variant és que un digui la primera síl·laba d’una paraula i l’altre acabi la paraula.
Amb els jocs de pilota també es pot treballar vocabulari: tirar una pilota i haver de dir: noms de persona, d’animals, de flors, d’aliments…
Classificar objectes, dibuixos… És molt útil tenir a l’aula una bona col·lecció d’objectes petits de tota casta com juguetetes, coses petites d’ús diari que l’infant conegui bé. Se’n pot fer un petit museu que servirà per a moltes activitats i exercicis:
- De tota una pila d’objectes, separar els que tenen un so determinat.
- D’una pila d’objectes triats a posta de manera que tenguin dos sons molt semblants, l’infant n’haurà de fer dos munts (per exemple: careta, torre, ratolí, cadira, caramel, arena, suro, roda, arròs…).
- D’un munt de dibuixos que tenguin un so determinat, separar els que el tenen enmig, al final o al començament d’una paraula. Per exemple: pa, peu, sopa, tap, pota, cap, pera, copa, clip, serp, patata…
Cercar, aprendre i inventar rimes
Per exemple:
- Jo sé que na … té abelles per ses orelles.
- Jo sé que en Sebastià cada dia va a nedar.
- Avui he vist en Ramon que anava a comprar en es forn.
L’ascensor
Hi ha cinc lletres que viuen a una casa de pisos. Seran fetes amb cartolina i subjectades de manera que es puguin canviar de lloc. A part disposarem d’un ascensor (o de dos o de tres, segons les consonants que ens interessi treballar). Posarem l’ascensor a l’esquerra de les vocals, pujant i davallant, i demanarem «Què dirà si l’ascensor s’atura aquí?», «I si s’atura aquí?», «On l’hem d’aturar perquè digui pi?» etc.
També podem posar l’ascensor a la dreta de les vocals per a treballar les síl·labes inverses: en, un, es…
Clicau sobre aquesta imatge per a imprimir-la.
