Embarbussaments – Ansa per ansa

S’ha fet mal en Pau amb el piu del pou i ha rebut un cop al cap i al peu. (p)
Un ós menja un os. (s)
Si hi ha neu, no hi aneu. (n)
Nou nous i una nou són deu nous. (n)
En quin tinter té tinta en Ton? (t)
Antonieta tonta, amb tanta tinta tota t’untes. (t)
Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams. (m)
Pim, pam, sivella de plata, pim, pom, sivella de plom. (m)
Paula, Paula, para la taula, para-la bé que ton pare ja ve. (l)
Un plat blanc pla, ple de pebre negre està. (l)
Plou poc però plou prou. (l)
M’han dit que tu has dit que jo he dit un dit que jo no he dit. (d)
Què fas, Quica? Cont quantes coques queden. (q)
Jo tenc una caixeta tan ben requinquilladeta que cap requinquillador no la requinquillarà millor. (q)
Un carro carregat de terra roja corria per la carretera de Randa i es carreter roegava un roegó de pa rostit. (r)
Un carro carregat de terra roja passava per la carretera de Porreres. (r)
Carrega el carro, carreter que si tu el carregues, jo el descarregaré. (r)
Na Rita i na Rosa corren pes carrer. Per què corren? Jo no ho sé. (r)
Cric, crac, catacrac, que no passa que no passa, cric, crac, catacrac, que no passa pel forat. (r)
Bóta, picota, picotí de bóta. Qui no dirà bóta, picota, picotí de bóta, no beurà el vi de la bóta. (b)
Un llépol enllepolit qui el desenllepolirà un bon desenllepolidor serà. No el desenllepoliré jo que no som bon desenllepolidor. (ll)
Vull volar amb un avió també amb una avioneta, anar i venir de pertot veure la mar blava i verda. (v)
Una ovella pelada, peluda, des cap en es cul peluda, té un anyellet pelat, pelut, des cap en es cul pelut. (v)
Una boteta tota rodoneta té vi, vi té; té tap, tap té. (v)
L’Alí Babà va dir: Va, Lilí, du vi. La Lilí li va dur vi bo de debò. (v)
Espardenya, patunya, patenya, espardenyot, petit, petot. (ny)
– Senyora, vénc de part de la senyora a veure si la senyora s’enyora o no s’enyora. — Senyora, digui a la senyora que la senyora no s’enyora. — Bon dia tengui, senyora! (ny)
Quin fum fa? Fa un fum fi. (f)
Que fi fa el cafè el cafeter Delfí. (f)
Sembla haver-hi hagut vi en aquest got (com si fos anglès). (g)
Tenc tanta sang que a les cinc tenc son (com si fos xinès). (g)
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els pollets no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. (g)
Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà? Jo seré qui el desencaragolaré perquè de desencaragolar en sé. (g)
Hi havia un ratolí que roegava garroves d’en terra. (g)
Un tigre, dos tigres, tres tigres. (g)
Una cabra caga pebre negre. (g)
Un pedaç desdingossat, qui serà qui el desdingossarà? Jo el desdingossaré, perquè el sé desdingossar bé. (ç)
Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc. (ç)
Em pesa perquè no em pesa. Si em pesàs no em pesaria. I ara perquè no em pesa, tenc pesar de cada dia. (z)
Pujar fa suar (imitant el francès). (j)
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. (j)
El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. Jo el desenrajolaré perquè sé desenrajolar molt bé. (j)
De dins una caixa va sortir una bruixa que anava coixa per mor de sa cuixa. (x)
A un pi xic escala no cal i si en cal, du-n’hi (com si fos xinès). (x)
La garrafa del xarop s’ha aixafat amb el trepig (com si fos rus). (x)
Si una serra serra un xiprer, sis serres serren sis xiprers. (x)
En Panxo va dir a en Pinxo: – Vols que et punxi amb un punxó? (x)
I en Pinxo va dir a en Panxo: – Punxa, però a sa panxa no! (x)
Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? (x)
El desembruixador que la desembruixi bon desembruixador serà. (x)
Jo la desembruixaré perquè sé desembruixar molt bé. (x)