Fer bons lectors és, o hauria de ser, un dels objectius bàsics de l’escolarització. Però ens hauríem de demanar què és un bon lector. Ben segur que no és aquell que «sap llegir» però no ho fa més que per obligació, per a respondre a les preguntes dels deures i perquè li posin bona nota. Un bon lector llegeix per gust, té accés a molts temes que l’interessen per mitjà de la lectura, s’emociona davant una bona poesia, sap compartir el seu plaer amb els companys… L’escola té una gran responsabilitat en aquest tema, i aquesta responsabilitat comença molt abans que els alumnes aprenguin a llegir. En els primers contactes amb la cultura oral i amb els primers llibres d’imatges es comencen a establir unes actituds favorables o no amb el que serà la lectura.
Ens permetem donar-vos uns consells pensant en els més menuts:
– Des de ben petits convé explicar-los històries, contes, rondalles…
– També els hem de llegir alguns contes curts, poesies, fragments d’un conte llarg… diferenciant bé el que és llegir i el que és narrar.
– Els infants ens han de veure llegir i escriure i els hem d’anar explicant per a què ens serveix.
– Els adults que envolten els infants han de passar gust llegint i ho han de demostrar.
– Han de tenir una petita biblioteca a l’abast a casa i a l’escola, amb llibres adequats a la seva edat i interessos.
– Hem de procurar fer les notes quotidianes (a casa i a l’escola) amb lletra clara i fer que els infants hi participin (què hem d’anar a comprar, petits missatges, notes per als pares, el tauler dels càrrecs, els rètols de l’aula …)
– Quan comencen a llegir, és millor no demanar-los «Què diu aquí?», com si els féssim un examen. En canvi, han de veure que ens alegram dels seus petits progressos.
I quan són més grans:
– Hem de recordar que també els hem d’explicar contes i històries i que també els n’hem de llegir. Si ho fem bé, els estam donant bons models de llengua oral i de lectura; i a més a més, escoltar és un plaer que no hi ha motiu per a abandonar després de la primera infància.
– Hem de compartir les seves lectures (per exemple, llegir un tros perhom, llegir entre tots el mateix llibre i poder-lo comentar…).
– Està bé que els infants recomanin llibres als companys, als pares i als mestres. No sempre hem de ser els adults els qui recomanam.
– Sempre s’ha de procurar que les estones de lectura siguin agradables, amb un clima lúdic i afectiu.
– Convé fullejar junts diaris i revistes i comentar les notícies que els interessin.
– Els lectors tenen dret a abandonar un llibre que no els atreu prou. No s’hauria de llegir mai per obligació.
