- Pensar en l’amor de les tres taronges (estar distret).
- Beure més que una esponja (ser molt bevedor).
- Tenir una esponja als ulls (ser molt ploraner).
- Estar o posar-se enmig com el dijous (estar o posar-se enmig d’un lloc de trànsit, allà on es fa nosa).
- .. falta gent! (es diu per a expressar el lloc a on es vol anar o a on cal que algú vagi).
- Fugir com un dimoni, o com un ca bastonejat, o com una rata emmetzinada, o com un mal esperit, o com un llamp, etc. (comparances populars per a expressar la gran rapidesa amb què es fuig).
- Fugir de fam i de feina (ser molt mal feiner i amic de comoditats).
- Romandre o quedar de gel (restar colpit de sorpresa desagradable).
- Fred com a gel (extremadament fred).
- Menjar com un bou, o com un llop, o com un trabuc (menjar molt).
- Menjar com un pinsà, o com un ocellet, o com un pardalet (menjar poc).
- Es menjaria les claus de sant Pere, o els blens dels llums, o els ferros dels fogons, o el sol abans de sortir, o un bou amb banyes… (fórmules hiperbòliques que s’apliquen a qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.).
- Necessitar una cosa com el pa que menja (tenir-ne gran necessitat).
- Menjar amb els ulls o amb la vista (mirar àvidament).
- Menjar-se algú a besades.
- No fer més que menjar i jeure.
- Venir més just que la pell del nas (venir molt just, gairebé escàs).
- Girar cua, o en coa, o cap en coa (anar-se’n sobtadament).
- El viatge del peresós, que per un camí en fa dos (es diu d’aquell qui porta massa càrrega per a evitar-se un segon viatge i en definitiva en surt perjudicat, perquè la càrrega li cau i li fa mal per l’excés de l’esforç).
