Amb la lletra j representam el fonema /ʒ/, que és fricatiu, palatal i sonor. En dir [ʒ]:
- estiram els llavis cap envant, deixant un forat enmig bastant gros;
- la llengua no toca les dents de dalt;
- l’aire surt fregant;
- les cordes vocals vibren.
Remarcarem especialment la forma dels llavis i la posició de la llengua per a distingir-lo del fonema /z/, «so de l’abella quan vola», que es realitza amb els llavis un poc estirats cap als costats i la llengua tocant les genives de dalt.
Sobretot l’haurem de distingir del fonema /ʃ/ que apareix a bruixa, xerrar. Només se’n diferencia per la sonoritat (joc, xoc).
Hauríem d’estar atents a la pronúncia defectuosa d’aquest fonema, que consisteix a pronunciar-lo com una i (Iordi, iaqueta…) Més informació a http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ge.htm
Proposam anomenar aquesta lletra «la lletra de jardí». També es pot anomenar «la lletra de …. (Jordi, Joan, Júlia…)» si al grup hi ha qualque infant que tengui el nom començat per J.
