Sant Joan de ses cadenetes
(Així jugàvem nosaltres, Antoni Pou, Editorial Bruño, 1979)
Tots els jugadors es posen en renglera, agafats per les mans. El jugador número 1 és sant Joan de les cadenetes; el de l’altra part de la renglera és el senyor. Entre tots dos s’entaula aquest diàleg:
– Sant Joan de ses cadenetes.
– Què mana, senyor?
– Per quin carreró passarem?
– Per aquest, nostre senyor.
En dir això, el senyor i darrere ell tots els altres passen per davall el braç del número 1 i tornen a quedar tots en la mateixa posició d’abans menys el jugador número 2, que queda girat i amb els braços creuats. Tornen a repetir el diàleg i passen per davall el jugador número 2, de manera que el tercer queda també girat i creuat de braços. Van repetint per ordre el joc fins que tots els jugadors, fora els dels caps, estan girats així com hem dit. Aleshores es posen a estirar fins que es romp la cadena formada per tots els jugadors.
La lletra del diàleg és de Menorca. A Mallorca fan el diàleg següent, segons Jaume Barceló i Lluís Forteza:
– Sant Joan de les Cadenilles.
– Què mana, missenyor?
– Per quin carreró passam?
– Per aquest, missenyor.
– Amb quin so?
– Amb el so de trompetes (clarinet, tambor, piano…).
Els genets cecs
(Juegos en família, Editorial Vilamala)
Es fan busques, i els qui treguin la més grossa i la més petita seran els genets. Els embenen els ulls. Els altres jugadors fan un rotlo ben gros, deixant enmig els dos genets. Amb molt d’esment, el conductor col·loca una cadira, el cavall, dins el rotlo. A un senyal del conductor els genets intentaran trobar la cadira i asseure-s’hi.
Si l’un i l’altre es toquen, el conductor els separa i els torna a dur a cada costat del rotlo. El primer jugador que aconsegueix asseure’s a la cadira es lleva la bena i tria un substitut. El jugador menys afortunat (que no ha pogut ser el primer d’asseure’s a la cadira) continua jugant una segona vegada o per ventura una tercera.
En Joan ha dit
El conductor del joc dóna una sèrie d’ordres, cada vegada més aviat: seis, posau-vos drets, tancau els ulls, obriu els ulls, feis mamballetes, etc. Però els jugadors no han d’obeir aquestes ordres si no van precedides de «en Joan ha dit». El qui s’equivoca queda eliminat.
