Casa mia per pobra que sia.
Cada casa és un món.
Qui renta el cap a l’ase perd el temps i el lleixiu.
Qui fa tres ase és (ho diuen a qui ha comès una falta dues vegades i encara hi torna a caure).
Cada ase s’enamora del seu bram.
Uns comptes fa l’ase i uns altres el traginer.
Ases amb ases s’entenen.
Ase sia qui d’ase se fia.
Ase regalat, no li miris el pèl.
L’ase diu al porc «orellut» i ell en tenia set canes.
Més saben un misser i un ase que un misser tot sol.
De Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases.
Cada cosa a son temps i per Nadal neules.
Cosir i cantar, tot és començar (una cosa resulta fàcil quan està començada).
Bé ho troba qui bé ho posa.
