Amb les lletres z i s representam el fonema /z/, que és fricatiu, alveolar i sonor. És molt semblant al fonema /s/, del qual només es diferencia per la sonoritat. Quan diem [z]:
- la llengua toca els alvèols superiors;
- l’aire surt fregant;
- vibren les cordes vocals.
El seu so és semblant al renou d’una abella quan vola.
Proposam anomenar la z «la lletra de l’abella quan vola».
