Comprau peix
Un nin: – Comprau peix!
Tots: – Ja n’hem comprat.
N: – Fregiu-lo!
T: – Ja l’hem fregit.
N: – Menjau-lo!
T: – Ja l’hem menjat.
N: – Beveu aigua!
T: – Hi ha una mosca.
N: – Beveu vi!
T: – Hi ha un moscartí.
N: – Beveu vi bo!
T: – Ai, que és de bo! Renta bugada que s’aigua és ben clara. A dormir!
N: – Qui ha fet un pixo en es llit?
Els infants fan un rotlo asseguts en terra. Un d’ells va fent voltes per darrere amb un mocador a la mà. Va fent les preguntes i els altres li responen i, a ritme, cadascú es va pegant copets a les cuixes. En arribar a “renta bugada” tots fan com si rentassin roba damunt una post i quan diuen “a dormir!” es tapen els ulls. Mentre dormen, el qui fa voltes deixa el mocador darrere qualcú sense que se’n temi. Llavors crida: “Qui ha fet un pixo en es llit?” El qui té el mocador l’encalça i, si no aconsegueix atrapar-lo abans que s’assegui al seu lloc en el rotlo, haurà de ser ell qui farà voltes i cantarà.
(Variant: Renta que renta,/ que s’aigua és calenta./ Renta que renta,/ que s’aigua fa pudor.)
Veig, veig…
Un diu: –Veig, veig!
Els altres li demanen: –Què veus?
Ell respon: –Veig una cosa que comença per … (i diu el so).
Els altres han d’endevinar quina cosa veu. Qui l’endevina llavors diu »veig, veig».
També es pot fer dient com comença i com s’acaba la paraula, de quin color és la cosa que veu…
A parxís
Necessitam un tauler de parxís per a cada quatre jugadors, fitxes i daus.
El moix i la rata
(A. Pou, Així jugàvem nosaltres.)
Els jugadors treuen busca. El qui treu la busca més llarga fa de moix, i el jugador que treu la busca més curta fa de rata.
Tots els altres jugadors es posen fent un rotlo, agafats per les mans i amb els braços estesos. Fora del rotlo queden els jugadors que fan de moix i de rata, separats dues passes l’un de l’altre. La rata pega fua per davall els braços dels altres jugadors, i el moix li pitja darrere, passant pels mateixos llocs per on passa la rata, fins que l’ha agafada. Si el moix es perd, tornen a començar.
El senyor moix blanc
El moix està dormint. Els altres són rates que es passegen. Quan el moix fa «mèu» i s’aixeca, les rates han de córrer a amagar-se a un cau (rotllanes fetes amb guix en terra). Si el moix les agafa, no poden continuar jugant.
A la xarranca
El nom d’aquest joc canvia d’un lloc a l’altre. A Mallorca també es diu xàncala, xàngales, xenga… A Menorca, xaranga; a Eivissa, xinga. Les regles del joc també canvien molt d’un lloc a l’altre.
Es dibuixen a terra unes figures geomètriques dividides en caselles o compartiments numerats, i anant a peu coix es fa córrer a cops de peu una pedreta o tella que ha de passar d’una casella a l’altra seguint un ordre determinat (Diccionari català-valencià-balear).
La xocolata desfeta
Es juga per parelles, un assegut davant l’altre, amb una tassa de xocolata i una ensaïmada o altre quemullar per parella. Es ferma un mocador pels ulls de tots els jugadors perquè no hi vegin i comença el joc. Un de cada parella dóna al company l’ensaïmada mullada dins la xocolata. Guanya la parella que s’ho acaba tot primer.
