Amb la xeix o ics representam el fonema /ʃ/, que és fricatiu, palatal i sord. És molt semblant al fonema /ʒ/ que hem treballat amb les grafies g i j, del qual només es diferencia per la manca de vibració de les cordes vocals.
Quan diem [ʃ]:
– estiram els llavis cap endavant;
– l’aire surt a pressió, com si sortís d’un xifó o d’una olla de pressió quan en traiem el tap;
– la llengua no toca les dents de dalt; el dors de la llengua està elevat cap al paladar i la punta està baixa;
– no hi ha vibració a les cordes vocals.
Hi ha força paraules que tenen el grup [tʃ] representat per les grafies tx i ig (alguns autors els consideren un sol fonema).
Hauríem d’evitar i corregir la pronúncia de les x inicials amb un so africat com es diu en espanyol. Així direm la Xina i no laTxina, la xocolata i no la txocolata. Però no és el mateix cas ni s’ha de corregir la pronúncia del tipus etxarop (es xarop) perquè és la tradicional de Mallorca i Menorca, com tantes altres assimilacions.
Amb aquesta lletra també es representa en alguns casos el grup de fonemes /ks/, com a taxi, i /gz/, com a examen, però són casos ben comptats.
Proposam anomenar la x «la lletra de xocolata».
