Amb la lletra t representam el fonema /t/, que és oclusiu, dental i sord. Sembla al fonema /d/, del qual només es diferencia per la sonoritat. Sembla al fonema /p/ perquè tots dos són oclusius (petita explosió) i sords (no vibren les cordes vocals).
En dir [t]:
- la llengua es troba darrere les dents;
- feim una petita explosió quan surt l’aire;
- quasi no es pot pronunciar tot sol; sona molt fluixet; si hi posam una vocal darrere, sona molt més clarament.
Proposam anomenar aquesta lletra “la lletra de tia”, ja que aquesta paraula és curta, clara i fàcil de dibuixar.
