La lletra r representa dos fonemes molt semblants:
- /r/ vibrant múltiple (anomenada també vibrant), com a rei, carro
- /ɾ/ vibrant simple (anomenada també bategant) , com a cara
Els dos fonemes són alveolars, vibrants (o ròtics) i sonors.
Farem notar que en dir [r] la llengua vibra com un motoret:
- la boca està un poc oberta;
- fem vibrar la punta de la llengua, que pega a la part de dalt de les dents, als alvèols;
- al mateix temps fem un renouet que notarem amb els dits a la gargamella i que ens permet «cantar» el so.
Sovint trobam infants que tenen dificultats a l’hora de pronunciar /r/ i diuen lata per data o gata per rata. També n’hi ha que fan una vibració uvular, com en una r francesa.
Farem notar que en dir [ɾ] fem una sola vibració, un so fluix i suau. No és el mateix una careta que una carreta.
També aquí ens trobarem amb casos de dificultat de pronúncia, per exemple cala per cara.
Aquests dos fonemes en posició final de síl·laba es neutralitzen: tant podem pronunciar porta amb [r] com amb [ɾ]; no canvia el significat. A segons quins llocs es pronuncia d’una manera i a segons quins de l’altra, encara que predomina molt la pronúncia de la vibrant simple.
Proposam anomenar aquesta lletra «la lletra de rei».
