Amb la lletra c representam el fonema /k/ que és oclusiu, velar i sord. La seva articulació no és clara a la vista. Quan pronunciam [k]:
- tenim la boca un poc oberta, la llengua s’ha fet enrere i toca el fons del paladar;
- fem una petita explosió;
- sona molt fluixet; tot sol quasi no pot sonar; necessita anar seguit de vocal, r o l.
Es diferencia del fonema /t/ perquè en aquest l’explosió es fa amb la punta de la llengua, tocant les dents.
Es diferencia del fonema /g/ perquè en aquest acompanyam l’explosió de la vibració de les cordes vocals (sonoritat).
Proposam anomenar aquesta lletra la «lletra de ca».
