- No dur un fil de roba (anar nu).
- Més ros que un fil d’or.
- Fil per randa (amb tots els detalls).
- Embullar fil (procurar complicar els assumptes).
- Posar fil a l’agulla (començar una obra, fer-ne els treballs preliminars).
- Treure foc pels queixals, pels ulls o per la boca (manifestar gran irritació).
- Posar llenya al foc (augmentar les discòrdies).
- Jugar amb foc (posar-se imprudentment en perill).
- Posaria les mans al foc i no em cremaria (manifestació d’una certesa absoluta).
- Fugir del foc i caure a les brases.
- Tirar la casa per la finestra (fer gran festa sense reparar en despeses).
- Esser ben fill de son pare.
- Tremolar com una fulla de poll (tremolar molt).
- Agafar el rave per les fulles (voler resoldre quelcom d’una manera absurda).
- Treballar com una fada (tenir meravellosa habilitat per a cert treball).
- No haver sortit de les faldes de sa mare (haver conegut poc món).
- Destapar un forat per a tapar-ne un altre (cobrir una necessitat creant-ne una altra).
- Aferrar el son (adormir-se bé).
- Aferrar-se allà on un pot (procurar per a ell mateix amb els mitjans possibles, fins i tot perjudicant els altres).
- Ser de bona fusta (ser de complexió sana i robusta).
- Pesar com a ferro.
- Fort com a ferro.
- Fer i desfer (obrar amb llibertat completa).
- Fet i fet (al cap i a la fi).
- No fer-ne de bona.
- Dit i fet (fet sense preparació).
- Fet i pastat (molt semblant).
- Enfilar-se com una carabassera (créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa; irritar-se fàcilment).
- Fora de lloc (inoportú o indiscret).
- Fora corda (molt excitat).
- Fora temps (a temps que no és el normal).
- No poder ficar-hi una agulla (estar molt ple de gent).
- Ficar la banya (obstinar-se).
- Ficar el nas (intervenir-hi).
- No saber on ficar-se (estar molt regirat).
- Fer la farina blana (baixar la veu, ablanir-se.)
- Fer fosca.
- Fosca negra (ben entrada la nit).
- A les fosques (sense claror)
- Fer una fosca que la poden tallar.
- Tenc una fam que m’alça.
- Ésser més viu que la fam.
- Saber una cosa de bona font (saber-la per conducte fidedigne).
- Beure a bones fonts (estudiar amb bons llibres o amb bones fonts).
- Fugir de fam i de feina.
- Ésser prim com un fideu.
- Anar amb el front alt (anar amb cara alta, sense por, sense avergonyir-se).
- Dur una cosa escrita en el front (demostrar-la amb el gest).
- Més fred que la neu, el gel, el nas d’un ca…
- Donar-ne una de freda i una de calenta.
- Fa un fred que talla, que pela, que glaça el pensament.
- Fresc com una rosa, com un espàrrec, com una cama-roja (molt ben conservat).
- Dir-ne quatre de fresques a algú (dir-li les veritats, parlar-li en to d’acusació i de reny).
- Aquesta sí que és fresca! (es diu referint-se a una cosa sorprenent, inesperada).