Locucions (f)

• No dur un fil de roba (anar nu).
• Més ros que un fil d’or.
• Fil per randa (amb tots els detalls).
• Embullar fil (procurar complicar els assumptes).
• Posar fil a l’agulla (començar una obra, fer-ne els treballs preliminars).
• Treure foc pels queixals, pels ulls o per la boca (manifestar gran irritació).
• Posar llenya al foc (augmentar les discòrdies).
• Jugar amb foc (posar-se imprudentment en perill).
• Posaria les mans al foc i no em cremaria (manifestació d’una certesa absoluta).
• Fugir del foc i caure a les brases.
• Tirar la casa per la finestra (fer gran festa sense reparar en despeses).
• Esser ben fill de son pare.
• Tremolar com una fulla de poll (tremolar molt).
• Agafar el rave per les fulles (voler resoldre quelcom d’una manera absurda).
• Treballar com una fada (tenir meravellosa habilitat per a cert treball).
• No haver sortit de les faldes de sa mare (haver conegut poc món).
• Destapar un forat per a tapar-ne un altre (cobrir una necessitat creant-ne una altra).
• Aferrar el son (adormir-se bé).
• Aferrar-se allà on un pot (procurar per a ell mateix amb els mitjans possibles, fins i tot perjudicant els altres).
• Ser de bona fusta (ser de complexió sana i robusta).
• Pesar com a ferro.
• Fort com a ferro.
• Fer i desfer (obrar amb llibertat completa).
• Fet i fet (al cap i a la fi).
• No fer-ne de bona.
• Dit i fet (fet sense preparació).
• Fet i pastat (molt semblant).
• Enfilar-se com una carabassera (créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa; irritar-se fàcilment).
• Fora de lloc (inoportú o indiscret).
• Fora corda (molt excitat).
• Fora temps (a temps que no és el normal).
• No poder ficar-hi una agulla (estar molt ple de gent).
• Ficar la banya (obstinar-se).
• Ficar el nas (intervenir-hi).
• No saber on ficar-se (estar molt regirat).
• Fer la farina blana (baixar la veu, ablanir-se.)
• Fer fosca.
• Fosca negra (ben entrada la nit).
• A les fosques (sense claror)
• Fer una fosca que la poden tallar.
• Tenc una fam que m’alça.
• Ésser més viu que la fam.
• Saber una cosa de bona font (saber-la per conducte fidedigne).
• Beure a bones fonts (estudiar amb bons llibres o amb bones fonts).
• Fugir de fam i de feina.
• Ésser prim com un fideu.
• Anar amb el front alt (anar amb cara alta, sense por, sense avergonyir-se).
• Dur una cosa escrita en el front (demostrar-la amb el gest).
• Més fred que la neu, el gel, el nas d’un ca…
• Donar-ne una de freda i una de calenta.
• Fa un fred que talla, que pela, que glaça el pensament.
• Fresc com una rosa, com un espàrrec, com una cama-roja (molt ben conservat).
• Dir-ne quatre de fresques a algú (dir-li les veritats, parlar-li en to d’acusació i de reny).
• Aquesta sí que és fresca! (es diu referint-se a una cosa sorprenent, inesperada).

← Previous Tòpic