Escrivim qu quan darrere hi va una i o una e. Serà una grafia segura en el cas de /ki/ com a màquina, /kɛ/ com a Miquel, o /ke/ com a aquest. Però és una grafia insegura en el cas de /kə/ àtona, com a taques o mosques. En canvi, en el cas de /kə/ tònica, és una grafia segura si la percebem com a tal (coqueta i no cocata, miqueta i no micata).
A.Galí proposa començar a practicar la discriminació de tòniques i àtones amb l’exercici següent: «Dir el mot, a guisa de joc, en totes les seves formes d’accentuació:
fínestra finéstra finestrà
càdira cadíra cadirà
Així, la síl·laba pròpiament accentuada pren de seguida relleu perquè és l’única que dóna al mot el seu sentit» (A. Galí, Ensenyament de l’ortografia als infants, pàg 47).
També convendrà comentar els poquets casos de paraules començades per qua- que es trobaran als exercicis, com quan o quants. No presenten problemes de lectura i, a l’hora d’escriure, les aniran aprenent per memòria visual al primer cicle de primària.
