Amb el dígraf ny representam el fonema /ɲ/, que és palatal, nasal i sonor. Sembla bastant al fonema /ʎ/, ja treballat i també al fonema /n/.
En dir [ɲ]:
- la boca està un poc oberta;
- la llengua està aferrada a la part anterior del paladar, fent molta pressió;
- l’aire surt pel nas; ho podem comprovar prolongant la ny i, en un moment donat, tapant-nos el nas. Si fem la mateixa prova amb la ll, notarem la diferència. En el primer cas, el so s’atura en sec i en el segon cas el fet de tapar el nas no afecta gens el so.
S’ha de tenir present que a Mallorca i a part de Menorca, els plurals de les paraules acabades amb ny es pronuncien com si acabassin en –ins (boins, ains), mentre que a altres llocs es pronuncien com si acabassin en –nx (bonx, anx).
Anomenam aquest dígraf «la lletra d’aranya».