Amb la lletra ç, amb la c seguida de e o i i amb la doble essa, representam de nou el fonema /s/ ,que és fricatiu, alveolar i sord, i que havíem associat al renou d’un globus que es desinfla. En dir [s]:
- l’aire surt fregant, com si siulàssim;
- la llengua toca els alvèols superiors;
- no hi ha vibració a les cordes vocals.
Altres objectes o accions també fan aquest so: una roda que es desinfla, un coet que s’enlaira, la indicació de silenci, una serp…
En aquest cas, proposam anomenar cada lletra i dígraf pel seu nom:
ç: ce trencada
c: ce
ss: doble essa
