Lluneta del pagès,
jo estic dins ca teva
i tu no em dius res.
Voldria que ses estrelles
anit no fessin camí
i que passessin deu dies
abans d’arribar al matí.
La lluna tan blanca
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada a la fosca
com un llumener,
la lluna ja plora
damunt el carrer
Bofill, Puig, Serra (Recull de poemes per a petits i grans)
Quan sóc al llitet
només trec el nas
i li dic al fred
no m’enganyaràs
El pollet
Voldria saber què diu
el pollet quan fa «piu-piu» …
Si té gana, si té set,
si pateix calor o fred,
si està trist, si està content,
si m’entén o no m’entén.Si ell no pot saber parlar,
jo hauré d’aprendre a piular.
Joana Raspall
Polls venturers
Són agradosos
i vivarrons,
rossets, sedosos
i tremolosos
i petitons.
Per tot se fiquen,
graten i piquen,
d’aquí i d’allà;
quan els esmiquen
molles de pa, la lloca els crida
i, engelosida,
si qualcú els toca,
pega envestida…
Que si la lloca no em digués res
jo bé els prendria
i els besaria
de tres en tres.
Són tan sedosos,
tan petitons,
tan agradosos
i tremolosos
i vivarrons!
M. Antònia Salvà (fragment)
Lectura
Planto un grapat de lletres
com si fossin llavors.
I quan en surti un llibre
el llegirem tots dos.
Salvador Comelles (Abecedari poètic)
