Amb el dígraf ll representam el fonema /ʎ /, que és lateral, palatal i sonor.
Farem notar als infants que en dir aquest so:
- la llengua s’aferra al paladar; la punta de la llengua a les dents, i la part central de la llengua en contacte total amb el paladar;
- l’aire surt pels costats de la llengua;
- fem una vibració quan surt l’aire: la notam si ens posam els dits a la gargamella.
Hi ha un cert nombre de paraules en què el dígraf ll es pronuncia [i] (mirall, vell …), o no es pronuncia (vella, cullera…), segons els pobles. El nombre de paraules d’aquestes característiques no és gaire nombrós. Al quadern d’exercicis les hem treballades per separat, a fi que es vegi que són un cas especial dins la ll. Ha de quedar clar que no s’ha de canviar la pronuncia habitual.
En canvi, els casos de pronunciació sistemàtica «ieista» (totes les ll pronunciades i) s’haurien d’intentar corregir, perquè responen a la pèrdua d’un fonema nostre ben genuí a causa de la influència de l’espanyol. La clau de la correcció està en la posició de la llengua en relació amb el paladar. Si la llengua no s’adhereix al paladar, l’aire surt pel centre i es produeix una i. Perquè ens surti correctament cal que la llengua s’aferri al paladar superior, de manera que l’aire surti pels costats de la llengua.
Proposam anomenar aquest dígraf «la lletra d’olla».
Més informació i exercicis a http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ieisme.htm
