La lletra p representa el fonema /p/, que és oclusiu, bilabial i sord. Per a pronunciar-lo:
- Juntam els llavis.
- Fem una petita explosió quan deixam sortir l’aire.
- Si ens posam els dits a la gargamella no sentim cap vibració.
- Tot sol gairebé no pot sonar; quasi no fa renou; sempre ha d’anar acompanyat d’altres sons per a poder sonar.
Aquesta darrera característica és molt important. Pot semblar que diemm la p tota sola però no és ver. Com a mínim hi afegim la vocal neutra al darrere: [pə]. Si el mestre diu que aquesta lletra sona [pə], l’infant pot llegir [pəou] en comptes de pou. Per això proposam anomenar aquesta lletra “la lletra de pa”, o sigui, la lletra que serveix per a escriure pa.
El fonema /p/ no presenta gaire probabilitat de ser confós amb altres fonemes. El que més li sembla és /b/, oclusiu i bilabial, però se’n diferencia per la sonoritat (pala/bala). També li sembla el fonema /m/ pel fet de ser bilabial.
