Amb la lletra l representam el fonema /l/ , que és alveolar (a Mallorca, més aviat dental), lateral i sonor. En pronunciar-lo:
- la punta de la llengua toca les dents de dalt o els alvèols;
- l’aire surt pels costats de la llengua;
- feim un renouet, una vibració, que notarem si ens posam els dits a la gargamella;
- la part posterior de la llengua baixa i crea una caixa de ressonància (ressonància velar o velaritat).
Sembla als fonemes /n/, /r/ i /ɾ/ perquè tenen el punt d’articulació similar.
Es distingeix del fonema /n/ perquè en aquest l’aire surt pel nas i es distingeix de /r/ i /ɾ/ perquè en aquests hi ha una vibració a la punta de la llengua. És freqüent que trobem casos de confusió entre aquests fonemes, com dir cala per cara o lei per rei.
La ela sense ressonància velar (ela bleda) és un defecte greu de pronúncia que cal corregir a l’escola. La ela bleda canvia totalment la fisonomia de la nostra llengua. Per tant, hem de procurar fer ben velars les nostres eles per a donar un bon model i corregir tant com sigui possible les eles bledes.
També ens podem trobar casos de pronúncia sistemàtica de u per l, com dir oui per oli. Ara bé, paraules com espelma, Selva, estalviar, són pronunciades a tota Mallorca com espeuma, Seuva, estuviar, i estoviar i no es poden considerar defectes de pronúncia.
Proposam anomenar aquesta lletra “la lletra d’oli”, o sigui la lletra que serveix per a escriure oli.
