Amb la lletra v representam el fonema /v/, que és labiodental, fricatiu i sonor. En dir [v]:
- ens mossegam el llavi inferior amb les dents de dalt;
- l’aire surt fregant;
- fem una vibració, que notam si ens posam els dits a la gargamella.
Sembla molt al fonema /f/ del qual només es diferencia per la sonoritat.
El mestre hauria de donar un model ben clar de [v] i fer veure als infants que el significat canvia (veure/beure, veu/beu, vuit/buit, votar/botar, ve/bé …).
El fet d’aprendre a llegir aquesta lletra pot influir en la pronúncia, si més no en la pronúncia de les paraules amb v que es treballin.
Hauríem d’estar atents a fer pronunciar amb [v] les formes verbals d’ús freqüent com imperfets d’indicatiu en –ava: cantava, cantaven…; perfet perifràstic de tots els verbs: vaig cantar, vares cantar …; hi havia, vull, vols, vine, etc; i a les paraules del vocabulari bàsic amb v, com verd, blava, teva, seva, etc.
Proposam anomenar aquesta lletra «la lletra de vestit».
Més informació i exercicis a http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ve.htm
