Amb la lletra d representam el fonema /d/, que és dental, oclusiu i sonor. Es diferencia del fonema /t/ per la sonoritat.
En pronunciar /d/:
- la llengua es troba darrere les dents;
- fem una petita explosió quan surt l’aire;
- quan allargam el so notam una petita explosió a la gargamella;
- perquè soni bé cal que l’acompanyem d’una vocal.
A vegades el so [d] es pot prolongar com en el cas de teulada, adéu, pomada, pedra, corda… (o sigui, entre vocals o entre vocal i r). En aquests casos la posició de la boca i de la llengua és la mateixa però l’aire surt fregant.
Tendrem present que s’assembla a /r/ i a /n/ en el punt d’articulació (la llengua darrere les dents, més o menys amunt) i en la sonoritat. Per això és freqüent trobar confusions com carira per cadira o riari per diari, sobretot quan ambdós fonemes es troben en una mateixa paraula.
Anomenam aquesta lletra “la lletra de dia” o sigui la lletra que ens serveix per a escriure dia.
