Clicau sobre la imatge per a imprimir-la
Conte: Els tres porquets
Una vegada hi havia tres porquets que van sortir a córrer món a la recerca de fortuna. El primer trobà un home que portava un feix de palla i li va dir:
—Bon home, si em donàveu aquesta palla, me’n faria una casa.
L’home li donà la palla i el porquet es va fer la casa.
Poc després arribà el llop i tocant a la porta cridà:
—Porquet, porquet, deixa’m entrar!
Però el porquet respongué:
—No, no i no, no entraràs perquè ho dic jo.
Aleshores el llop va fer:
—Molt bé! Doncs bufaré i udolaré i la casa t’esbucaré!
Tal dit, tal fet: el llop va bufar (“fff!”), va udolar (“uuuuuu!”), i la casa va esbucar. I llavors es va menjar el primer porquet.
El segon porquet trobà un home que duia un feix de troncs i li va dir:
—Bon home, si em donàveu aquests troncs, me’n faria una casa.
L’home li donà els troncs i el porquet es va fer la casa.
Poc després arribà el llop altra vegada i va dir:
—Porquet, porquet, deixa’m entrar!
Però el porquet respongué:
—No, no i no, no entraràs perquè ho dic jo.
Aleshores el llop va fer:
—Molt bé! Doncs bufaré i udolaré i la casa t’esbucaré!
Tal dit, tal fet: el llop va bufar (“fff!”), va udolar (“uuuuuu!!”), i la casa va esbucar. I llavors es va menjar el segon porquet.
El tercer porquet trobà un home que anava tot carregat de bloquets, i li va dir:
—Bon home, si em donàveu aquests bloquets, me’n faria una casa.
L’home li donà els bloquets i el porquet es va fer la casa.
Altra vegada arribà el llop i va dir:
—Porquet, porquet, deixa’m entrar!
Però el porquet respongué:
—No, no i no. No entraràs perquè ho dic jo.
Aleshores el llop va fer:
—Molt bé! Doncs bufaré i udolaré i la casa t’esbucaré!
Però aleshores bufà (“fff!”), udolà (“uuuuuu!”), i bufà i tornà a bufar, i udolà i tornà a udolar, però la casa no va poder esbucar.
A la fi, deixà de bufar i d’udolar i va dir al porquet:
—Porquet, jo sé on hi ha un camp de naps molt bonic.
—On és? –demanà el porquet.
—Allà baix, al camp del ferrer. Si demà al matí estàs a punt, anirem a cercar-ne plegats i ens n’emportarem per a sopar.
—Molt bé! –va dir el porquet. – A quina hora?
—Doncs … a les sis!
Però el porquet s’aixecà a les cinc i va córrer a cercar els naps abans que el llop no s’aixecàs. Quan el llop arribà cridant:
—Porquet, estàs a punt?
El porquet respongué:
—A punt? Ja fa estona que he tornat i els naps gairebé són cuits.
El llop es va enfurismar d’allò més, però va pensar que ja trobaria la manera d’enganar el porquet i només va dir:
—Porquet, jo sé on hi ha una pomera molt bonica, plena de pomes madures.
—On és?
—Allà baix, a l’hort del rector, i si em dónes la teva paraula, vendré a cercar-te demà matí a les cinc per a anar-hi.
El porquet no va dir res però s’aixecà a les quatre i va córrer a cercar les pomes, tot confiant que estaria de retorn abans que arribàs el llop, però li va costar molt enfilar-se a l’arbre i justament quan començava a baixar-ne va veure arribar el llop, que li va dir:
—Com? Ja ets aquí? Què, són madures, les pomes?
—Ja ho crec –digué el porquet. –Té! Tasta-les!
I li tirà una poma tan lluny que, mentre el llop anava a agafar-la, el porquet saltà a terra i va córrer cap a ca seva i s’hi tancà.
L’endemà el llop hi tornà i va dir:
—Porquet, avui horabaixa hi ha fira a ciutat. Vols venir amb mi?
—Oh, sí! –va dir el porquet. – A quina hora?
—A les tres –va dir el llop.
Com de costum el porquet sortí de ca seva molt abans de l’hora, anà a la fira, on comprà una bóta i, mentre dla feia rodolar cap a ca seva, va veure venir el llop. Aleshores es ficà dins la bóta i va fer-la rodolar muntanya avall, amb tanta d’empenta que el llop es va espantar i va fugir cap al seu cau. Després tornà a casa del porquet i li explicà que havia tengut molta de por d’una cosa grossa i rodona que rodolava sola per la carretera.
Aleshores el porquet es plantà a riure tot dient:
—Era jo! De manera que jo t’he fet por, eh?
El llop quan ho va sentir s’enutjà tant que va voler baixar per la xemeneia per a menjar-se el porquet. Però el porquet va córrer a posar al foc una olla ben grossa plena d’aigua i, en el mateix moment que el llop baixava, va llevar la tapadora i el llop va caure dins l’aigua bullent!
El porquet tornà a tapar l’olla i, quan el llop fou cuit, se’l va menjar per a sopar.
(“Els tres porquets”, Sara C. Bryant, Com explicar contes, col·lecció Nadal, La llar del llibre, Barcelona 1983, 5a edició. L’hem modificat lleugerament).
- Farem adonar els infants de com posen la boca per dir u: la boca força tancada i els llavis cap endavant.
- Cercarem la u als noms dels nins i nines del grup.
