La lletra s representa aquí el fonema /s/, que és fricatiu, alveolar i sord.
Farem notar que:
- es pot pronunciar molt bé tot sol;
- el seu so sembla al d’un globus que es desinfla;
- quan el pronunciam, fem un lleuger somriure i deixam veure les dents de dalt;
- si ens tapam el nas, el podem dir igualment;
- si ens posam els dits a la gargamella, no sentim cap vibració.
Podem anomenar la essa «la lletra de sí», o sigui la que ens serveix per a escriure sí.
