Conte: El lleó i el ratolí

Progrés

Clicau sobre la imatge per a imprimir-la

Conte: El lleó i el ratolí

Hi havia una vegada un ratolí molt petit i deixondit a qui li agradava molt passejar-se. Sempre estava content i es movia pegant botets i fent un renouet de tant en tant: “i”, “i”.

Heus aquí que un dia va trobar un lleó profundament adormit.

El ratolí, que era agosarat i curiós, no es va poder estar d’ensumar-lo un poquet i mirar-se’l ben de prop.

Tant i tant de gust devia passar-hi que quan el lleó va despertar-se encara el va veure. I mai no diríeu on! Justet, justet tocant la seva temuda pota. L’urpa del lleó!

El lleó va obrir la boca, se’l va mirar de fit a fit, l’agafà per la coa i li va dir:

  • Ah! Com goses passejar-te entre les meves potes?
  • “I”, “i”, esperau un moment, senyor lleó –va dir el ratolí amb la seva veu primeta–. Vos he despertat sense voler. No em mengeu! Tanmateix som tan petit que no vos atiparé gens. Deixau-me partir i potser qualque dia vos podré tornar el favor.
  • Ha, ha, ha! –va riure el lleó, incrèdul–. I com et pot passar pel cap que jo, el rei dels animals, hagi de menester mai ajuda d’un com tu, tan petit?
  • “I”, “i”, això mai no se sap. Deixau-me anar i vos estaré tota la vida agraït.

En aquell moment el rei dels animal va voler ser generós i va deixar escapar el ratolí.

Al cap d’uns dies el lleó, corrent atropellat, va caure en una trampa que uns caçadors li havien parat. I llavors sí que la seva gran força  no podia servir-li de res!

La trampa era una gran xarxa feta de cordes gruixades, i el lleó, és clar, no sabia desfer-la. No feia més que llançar seguit, seguit, rugits terribles de ràbia i de dolor.

Llavors el ratolí va sentir aquells terribles crits i, tafaner com era, va voler anar-hi a ficar el nas. Tot d’una va reconèixer el lleó que li havia perdonat la vida. I amb la seva veu primel·la li va dir:

  • “I”, “i”, no passeu ànsia que ara sortireu d’aquí.

I el ratolí començà a rosegar una corda, rec-rec, rec-rec!, fins que la va tenir tallada. I amb dues més, rec-rec, rec-rec!, ja hi va haver un bon forat a la xarxa, i el lleó en pogué sortir.

El lleó li va donar les gràcies de tot cor i es varen dir adéu com a bons amics.

Qui ho havia de dir?

I doncs sí. Això que va passar amb el lleó i el ratolí passa ben sovint al món.

(Adaptació del conte “El lleó i el ratolí”, Sara C. Bryant, Com explicar contes, col·lecció Nadal, Editorial La llar del llibre, Barcelona 1983, 5a edició).

La primera vegada que contem el conte no fa falta mostrar la i escrita. Quan el contem en les posteriors ocasions, l’escriurem a la pissarra, la mostrarem en una targeta o de qualsevol altra manera, just al moment en què el ratolí feia aquest so.

Telèfon: +34 971 91 91 66
07004 Palma, Illes Balears
Julià Àlvarez, 11 baixos